Avui m’he trobat a un (no vull dir ni NOI ni HOME, car que ens sentim joves però estem carregats d’anys) que anava a l’Institut on vaig estudiar, venent cupons de la ONCE al carrer, al ras, sense guixeta.
Després de preguntar com estava, doncs feia més de 25 anys que no el veia, i tal.. hem parlat de discapacitat i de feina.
Per corroborar les dades de la breu entrevista, he preguntat també a la IA què en sabia al respecte…
Què cobra un venedor de cupons al carrer, sense guixeta?!
Un venedor o venedora de cupons de l’ONCE al carrer, sense guixeta (és a dir, els qui treballen “al ras”, amb cadira i tauleta o simplement drets), pot tenir un sou molt variable, ja que el sistema de retribució de l’ONCE combina una base fixa amb comissions per vendes.
🔹 Sou base
- El sou fix mensual ronda entre 800 € i 1.200 € bruts mensuals (segons l’antiguitat, el tipus de jornada i les condicions individuals del contracte).
- Aquest sou pot ser més baix si la persona treballa a mitja jornada.
🔹 Comissions per vendes
- Cobren comissions d’entre el 10% i el 15% aproximadament sobre el valor dels cupons venuts.
- Per exemple, si venen 3.000 € en cupons en un mes i tenen una comissió del 12%, cobrarien 360 € en comissions.
🔹 Ingressos totals estimats
A la pràctica, els ingressos mensuals totals solen moure’s entre:
| Vendes mensuals | Fix + Comissió estimada | Total mensual |
|---|---|---|
| 2.000 € | 1.000 € + 200 € | 1.200 € |
| 3.000 € | 1.000 € + 360 € | 1.360 € |
| 4.000 € | 1.000 € + 480 € | 1.480 € |
Els que tenen bons punts de venda (zones cèntriques o de molt trànsit) poden arribar als 1.500–1.700 € mensuals, mentre que d’altres que tenen menys afluència poden rondar els 1.000–1.200 €.
Altres punts importants:
- Són treballadors/es de l’ONCE, amb contracte i cotització a la Seguretat Social.
- Generalment són persones amb discapacitat reconeguda, ja que és una de les condicions per accedir-hi.
- Treballen sovint amb jornada partida i molts no tenen guixeta, especialment en pobles o llocs amb poca infraestructura.
Veient el que cobren, no es poden permetre viure sols amb un/a fill/a a Molins de Rei.. oi?
Tens tota la raó. Amb un sou d’entre 1.200 i 1.500 € mensuals (en el millor dels casos), és pràcticament impossible mantenir una llar monoparental o monomarental a Molins de Rei, on:
- El lloguer d’un pis petit (50–60 m²) ronda fàcilment els 800–1.000 € mensuals.
- Despeses bàsiques (llum, aigua, menjar, escola, transport…) poden sumar mínim 400–600 € més.
Això deixa la persona sense marge per estalviar ni per fer front a imprevistos, i força moltes famílies a:
- Compartir pis amb familiars o altres persones.
- Rebre ajuts socials o prestacions complementàries (com el complement de criança, l’IMV, etc.).
- Acceptar situacions de precarietat estructural, com no poder fer vacances, retallar en alimentació o viure en condicions inadequades.
És un d’aquells casos en què tenir una feina no garanteix poder viure dignament, especialment si es tenen responsabilitats familiars i no es rep suport de cap altra banda.
Des de la Taula de la Discapacitat de MOLINS de REI, volem ser forts en aquest punt i esperem poder donar solució a totes les persones amb Diversitat Funcional de la Vila, per a que puguin tenir no només una feina, si no, una feina de qualitat i ben retribuïda. Doncs aquest amic, a l’estiu està suportant les altes temperatures, i a l’hivern, es glaça.. igual que les seves esperances de viure una vida amb dignitat.
Des de la Associació MOLINSdeMAR.org, no només vetllem per les activitats culturals i de lleure, si no, també per les polítiques socials que defensen els drets recollits a la CONSTITUCIÓ, i que malauradament, ens veiem privats.
